Als passadissos de la Facultat de Medicina de la UB passeja, entre els estudiants, una noia morena, menuda, de cabellera llarga i ulls grans. Tímida però gens perduda. Es tracta de Farzana (Herat, Afganistan, 2000). Filla d’una família de classe mitjana que va fugir el 2021 del règim talibà. Va marxar amb una motxilla escassa: uns llibres, el collaret d’una amiga i el seu expedient acadèmic.

“Aquell dia vaig perdre la meva identitat. Jo era una estudiant de 4t de Medicina amb un futur. Al meu país és tan difícil per a una dona parlar dels seus dolors davant d’un home. Érem moltes dones que volíem modernitzar la societat, ocupar llocs socials de rellevància”, recorda Farzana. Van anar a l’Iran i, a través de la Creu Roja i de la seva germana, fiscal, van poder arribar a Espanya.

“Vam aterrar a Màlaga els meus pares i jo. Vam entrar com a refugiats. Tot i que ens sentíem segurs, tant a Màlaga com a Osca, va ser molt difícil per a nosaltres. Els meus pares són grans i jo no podia estudiar ni treballar. No coneixia la cultura ni la llengua. M’havia de preocupar de la burocràcia. No coneixia ningú i a l’Afganistan la situació cada cop era pitjor”. Va ser una etapa trista que es va fer més angoixant quan la seva mare va ser hospitalitzada en debutar amb diabetis.

“Al meu país és tan difícil per a una dona parlar dels seus dolors davant d’un home. Per això moltes dones volíem modernitzar la societat”.

Al cap d’un temps van arribar a Barcelona. “Va ser el 22 d’octubre de 2023. Aquesta data és molt important perquè aquesta ciutat va canviar la meva vida”. Es va apuntar a classes de català: “Volia integrar-me”.

Una professora es va commoure amb la seva història i va escriure a la Facultat de Medicina de la UB. La petició va arribar al degà Antoni Trilla. La va rebre juntament amb la cap d’estudis de Medicina, la catedràtica Carme Junqué. “Vam veure que tenia ganes genuïnes d’estudiar i de ser metgessa. No li podíem prometre res perquè desconeixíem el marc en què ens podíem moure. Però ens ho vam prendre seriosament”, afirma el doctor.

La feina administrativa va ser ingent, així com la preparació de la seva adaptació al grau. Es va activar la via administrativa que la identificava com a refugiada i es va demanar el trasllat de l’expedient a la universitat d’origen.

El campus Jami, situat a la ciutat natal de Farzana, Herat, s’havia convertit en cendres. “Ens va mostrar el seu expedient”, relata Trilla. Així que amb Junqué van repassar exhaustivament el temari, assignatura per assignatura, anotant les pràctiques realitzades.

“El pla d’estudis dels primers cursos de Medicina sol ser semblant a totes les universitats, amb matèries comunes com anatomia”. Dels tres cursos en van convalidar un i algunes matèries de segon. Els estudis de Medicina de la UB són molt exigents. La facultat es troba entre les 75 millors del món i hi accedeixen estudiants amb les millors notes de selectivitat.

“Vam preparar un aterratge suau tenint en compte que el ritme d’estudi és alt, que ha après català i castellà però encara no els domina, i que té càrregues familiars importants a l’esquena”, explica el doctor. Va cursar una matèria de 2n i va assistir com a oient a la resta. “La delegada de curs va procurar que no estigués sola”.

Aquesta jove compagina els estudis de 3r amb l’ajuda a les nenes de l’Afganistan, a qui facilita classes clandestines.

La directora de BarcelonActua, Laia Serrano, una fundació que ajuda persones en situació de migració, explica que cada any arriben a la ciutat molts estudiants amb gran potencial que no poden validar els seus estudis de FP o universitaris i es veuen abocats a feines precàries de l’economia submergida. La fundació ha acompanyat i orientat Farzana i li ha proporcionat un mentor, Daniel Selva, metge. A més, la va posar en contacte amb l’associació Ponts per la Pau, de Nadia Ghulam, amb la qual col·labora ara perquè nenes afganeses rebin classes en la clandestinitat.

Malgrat la seva tranquil·litat econòmica, els pares de Farzana estan desorientats: són grans, no parlen la llengua i aquesta terra, a la qual estan agraïts, els resulta estranya. Necessiten el suport i les cures de la seva filla.

Després del curs pont 2024-2025, es va matricular a 3r curs al setembre. “Està integrada, però acadèmicament li costa molt”, indica Trilla. Estan valorant si és una qüestió de coneixement o d’expressió del mateix. D’una banda, la llengua. A Herat va estudiar en dari, variant afganesa del persa, emparentada amb el kurd. Coneix l’anglès, però el salt a expressar-se per escrit en llengües romàniques no li resulta fàcil.

D’altra banda, s’enfronta a una metodologia d’avaluació exigent i desconeguda per a ella. Els exàmens són tipus test, com el MIR: moltes preguntes complexes en poc temps. “Seguim el seu progrés i adaptarem els estudis al seu ritme, si cal, com fem amb els esportistes d’elit, per exemple”, diu Trilla.

“El degà m’ha ajudat molt. Molta gent. No puc estar més agraïda. Abans no tenia cap esperança de continuar els meus estudis i ara estic encaminada. Tinc amigues, com la Lucía. Soc molt feliç”. En el futur, Farzana vol estudiar medicina familiar i ocupar el CAP d’una comunitat petita, lluny de la ciutat, per cuidar la seva població.