El Dia Internacional de les Persones Migrades
El 35% dels barcelonins han nascut a l’estranger, segons les dades municipals d’aquest any. I moltes d’aquestes persones arriben aquí, a Barcelona, quan són molt joves i en condicions molt difícils.
Per això també és molt important la feina que fan les entitats, que les ajuden a integrar-se socialment. I per aquest motiu avui hem convidat la Laia Serrano, fundadora i directora general de Barcelona Actua. Benvinguda, moltes gràcies, bona tarda.
També ens acompanyen John Robert i l’ Ossama Mamoumi, vinculats als programes de la Fundació. Benvinguts.
Laia, comencem amb tu.
Quina és la principal tasca que feu a la Fundació? Com ajudeu aquests joves?
Ajudem aquests joves a través de dues vies. D’una banda, els acompanyem en el seu desenvolupament personal per aconseguir la seva inclusió a la nostra societat, i ho fem a través de les cases d’acollida, del programa Landing i del programa Migrant Hub. Tenim tres programes.
I sobretot —i aquí vull posar-hi molt d’èmfasi— també treballem la sensibilització de la ciutadania. És a dir, apropem la realitat de les persones migrades al conjunt de la societat. Crec que aquesta tasca és especialment important en un moment com l’actual, de tanta polarització, per trencar una mica els marcs mentals que existeixen al voltant de la migració.
Aquest és un dels àmbits en què treballem des de la Fundació.
Laia, tu que tens tanta experiència en aquest sector i que vas fundar la Fundació l’any 2011, com definiries la situació actual, amb aquest context tan polaritzat i amb l’augment dels discursos de l’extrema dreta?
Aquí hi ha una certa ambivalència. D’una banda, soc força pessimista perquè hi ha discursos d’odi i vivim un moment de polarització en què triomfen relats molt curts, sense espai per als matisos. Tot passa molt ràpid: una frase, un titular… i ja està.
El debat sobre la migració és complex i s’hauria d’abordar des de la transversalitat, amb serenitat i escoltant els diferents punts de vista. I crec que això no s’està fent.
Per això creiem molt en la importància d’apropar aquesta realitat, que la gent pugui interactuar amb persones migrades i conèixer què hi ha darrere de les seves històries. Persones que ho han deixat tot: països, barris, amistats, famílies; que fugen de guerres, de la manca d’oportunitats, d’amenaces, i arriben aquí, a casa nostra.
Quan coneixes els obstacles que han hagut de superar per arribar fins aquí, el més bonic és poder empatitzar i entendre que, probablement, nosaltres faríem el mateix.
Jo no he fet res per néixer a Barcelona. Res. I poder empatitzar amb aquestes persones és fonamental.
D’altra banda, també sento cert optimisme, perquè treballem amb molta ciutadania i moltes empreses que tenen ganes de conèixer aquesta realitat. Per tant, convivim amb aquest pessimisme estructural, però també amb l’optimisme del dia a dia.
Lossama, tens 21 anys i vas néixer al Marroc. Quan vas arribar a Barcelona i què recordes dels primers dies?
Quan arribes no tens res. Ni un lloc on dormir. Has de viure un temps al carrer mentre esperes poder entrar en un centre o en un pis. En el meu cas, vaig passar uns quatre mesos sense res.
Com es produeix aquest primer contacte amb les fundacions? Veniu vosaltres o hi arriben elles?
Tenim un programa previ, el programa Landing, orientat precisament a persones acabades d’arribar al territori. Treballem la formació, la socialització i sobretot l’idioma. La tasca que fem amb aquest col·lectiu —molts dels quals viuen al carrer— és una primera acollida.
Després hi ha una comissió d’entrada, que avalua quines persones poden accedir a les cases d’acollida. Aquesta comissió és fonamental: no tothom encaixa en el programa i som molt rigorosos. Hi ha una llista d’espera important.
El temps al carrer és clau. Sempre dic que si qualsevol de nosaltres es quedés al carrer, arribaria un dia en què faríem un clic i passaríem a un lloc molt fosc. Nosaltres treballem per arribar abans que això passi.
El Lossama és un exemple clar: és una persona amb una intel·ligència extraordinària, amb moltes ganes de créixer i formar-se. Si no l’haguéssim tret del carrer, no sé on seria avui. I veure’l brillar després de més de dos anys amb nosaltres posa la pell de gallina. I fa pensar en tots els “Lossames” que encara avui dormen al carrer i als quals potser no arribarem a temps.
Quantes persones acolliu actualment?
Tenim 46 places en total, repartides en tres cases d’acollida.
John, tens 22 anys i vas néixer al Perú. Quan vas arribar a Barcelona i per què vas decidir venir?
Ara ja he començat les pràctiques en una empresa de reformes i em va molt bé. La veritat és que m’agrada moltíssim.
Quins obstacles recordeu en aquest camí fins arribar aquí i contactar amb la Fundació?
És molt difícil trobar oportunitats quan estàs sol. Ara estic estudiant gestió administrativa i faig pràctiques gràcies al suport rebut. Sense la Fundació i les persones que en formen part, no hauria pogut fer res d’això. Amb esforç i ajuda, a poc a poc, vaig fent el meu camí com qualsevol altra persona.
Quines són les principals dificultats per accedir a la feina i regularitzar la situació?
És una autèntica odissea. Des que arriben fins que poden començar a treballar legalment passen anys. El sistema és molt rígid.
Una de les claus és el precontracte laboral. Fem una gran feina per trobar empreses disposades a signar-lo, tot i que la persona no pugui començar a treballar fins passats cinc o sis mesos. Moltes empreses no volen esperar.
Tenim la sort de col·laborar amb empreses com Veritas, que ja ens han facilitat molts precontractes. Això permet a les persones emancipar-se, trobar una habitació, pagar impostos i viure amb dignitat.
Necessitem moltes més empreses compromeses. Per sort, cada vegada n’hi ha més, però encara no són suficients.
Com us imagineu el vostre futur a Barcelona?
Quina seria la vostra feina somiada o com us veieu d’aquí a uns anys?
I tu, John?
Laia, de tota aquesta feina tan important que feu des del 2011, de què us sentiu més orgullosa? Quina valoració feu de tots aquests anys? Imagino també que la feina s’ha anat tornant més complexa i que heu incorporat noves funcions al llarg del temps.
Ha canviat molt. Ha canviat molt.
Laia, John i l’ossama, moltes gràcies per haver vingut a El Bàsics i per haver-nos explicat les vostres històries.
Que vagi tot molt bé. Moltes gràcies.
???? Mira l’entrevista sencera aquí (a partir del minut 1:00:50):
https://beteve.cat/basics/basics-1303/
#DiaInternacionalDeLesPersonesMigrades #Migració #Inclusió #ImpacteSocial #BarcelonActua
