Les dificultats de joves sense papers de FP per fer pràctiques en empreses
Malgrat les disposicions de l’administració per protegir el dret a formar-se de qualsevol jove, nacional o estranger, amb o sense papers, els col·lectius més vulnerables es troben amb dificultats per fer pràctiques. La llei de FP, aprovada el 2022, estableix un període de formació a l’empresa de 510 hores en els cicles generals i de 1.000 hores en la modalitat dual intensiva (amb remuneració per a l’alumne). Són obligatòries per obtenir el títol, però per a les empreses és voluntari oferir-les. Algunes arrufen el nas davant d’alguns candidats que no tenen NIE per la possibilitat de tenir problemes.
Poden fer pràctiques aquells estudiants donats d’alta a la Seguretat Social, per a la qual cosa es requereix un passaport en regla i no és necessari el NIE. Aquest és el cas de John Robert Cebolledo i Maira Obando, bons estudiants, amb ganes de continuar estudiant a la universitat, però que s’han trobat amb dificultats per fer pràctiques.
El secretari general de FP a Catalunya, Francesc Roca, explica a La Vanguardia que el departament està preparant una resolució per donar més seguretat jurídica a les empreses mitjançant la contractació d’assegurances privades de responsabilitat civil. Afegeix que, segons càlculs d’Educació, la incidència es limita a una trentena d’estudiants.
En John (Lima, Perú, 2003) va arribar a Espanya per viure amb la seva mare, després d’haver cursat el batxillerat al seu país. En els darrers dos anys ha cursat el cicle d’enginyeria civil en un institut de l’Hospitalet de Llobregat. La seva nota és molt bona, així que el tutor el va derivar a un lloc d’organització i control d’obra en una gran constructora. “Vaig passar tot el procés de selecció, m’havien assignat una obra, però en formalitzar el contracte van veure que no tenia NIE i em van dir que tornés quan el tingués”. La seva il·lusió es va veure frustrada. Va explicar que estava tramitant els papers, que a més s’acostava una regularització del Govern (prevista per a finals d’aquest mes), però no va ser possible.
En John va trobar després unes pràctiques en una petita empresa de reformes, a la qual està molt agraït. La seva idea de futur és preparar-se per a les proves d’accés a la universitat (PAU) i matricular-se a Enginyeria. Tot i això, l’any vinent haurà de treballar si és acceptat en el procés de regularització.
“Aquests nois tenen moltes ganes, però es troben amb la por de les empreses. Algunes, no totes, no volen problemes”, confirma María Prat, coordinadora del programa Migrant-Up de la Fundació BarcelonActua. “I alguns tutors es desgasten buscant empreses, però d’altres els ofereixen, d’entrada, l’alternativa d’un treball teòric”.
En teoria, aquest projecte realitzat al centre educatiu els permet titular-se si es recullen les competències que haurien adquirit en el treball. “Però això no és així –afirma Prat–. Treballar en una empresa és aplicar les teves competències, relacionar-se amb altres companys, tenir la possibilitat que et coneguin. Això és molt important i no ho substitueix un treball a l’institut”.
Aquesta és l’opció que li ofereixen a la Maira (Quindío, Colòmbia, 2004) al seu institut de Rubí després d’haver cursat el cicle superior d’integració cultural, compaginant-lo amb feines de neteja. “La meva tutora de pràctiques em va recomanar que fes un projecte. Però jo vull fer pràctiques perquè és així com s’aprèn”, opina l’estudiant, que també espera el decret de regularització.
La Maira està tramitant el número amb la fundació. És clar que no podrà fer pràctiques aquest trimestre. Les farà l’any vinent, ajornant les PAU per accedir a Psicologia el 2027.
“Alguns professors ajuden els alumnes a donar-se d’alta a la Seguretat Social, però d’altres no, o no coneixen la normativa. Aquests nois no són una excepció. Tampoc solen entrar en la formació dual intensiva, que és remunerada”, conclou Prat.
Veure font original