John Revolledo, el jove que va migrar de Lima a Barcelona i va mantenir viu el seu somni gràcies a una beca: “Sempre he volgut ser enginyer”

John Revolledo i David Fallah, becats del programa MigrantUP de la fundació BarcelonActua, reivindiquen que poden aportar al país molt més del que el sistema els permet.

Res no pot aturar la determinació de John Revolledo per convertir-se en enginyer. Tot a la seva vida, des de quan el seu pare li regalava cotxes de joguina quan era petit —i ell s’havia d’enginyar una pista per fer-los córrer—, ha tingut aquest objectiu al centre.

Així, aquest jove de 22 anys, originari de la capital del Perú, no es va aturar quan el seu pare va morir de càncer, quan la seva mare va haver d’emigrar a Barcelona per intentar donar un futur millor als seus fills, ni tampoc quan es va quedar diverses vegades fora de la universitat.

“Com que estudiava en una escola pública, em va ser difícil entrar-hi”, explica Revolledo, que afegeix que a l’educació pública peruana —on va estudiar fins al final del que seria el batxillerat en el sistema espanyol— no s’hi inclouen assignatures bàsiques per a la carrera d’enginyeria civil, com la física.

Lluny de quedar-se de braços plegats, Revolledo va continuar estudiant pel seu compte, amb quadernets i vídeos de YouTube. “Recordo que quan treballava i baixàvem al menjador, tothom xerrava i jo em posava a llegir el llibre de física que m’havia regalat el meu germà”, recorda el jove.

Adaptació dura

Sí que va haver d’esforçar-s’hi quan finalment va seguir els passos de la seva mare i es va instal·lar a Barcelona. “Pensava que adaptar-me seria més fàcil, i quan vaig veure el que costava em vaig enfonsar”, explica. Però, a poc a poc, Revolledo va anar trobant el seu lloc a la capital catalana. Va començar a fer classes de català i castellà i es va apuntar a un curs de carretoner, on la seva formadora, veient les ganes que tenia d’estudiar, li va recomanar presentar-se al programa MigrantUp de la fundació BarcelonActua.

Per la seva condició de migrant, Revolledo pensava que no seria seleccionat pel programa. “Em vaig tancar i em vaig posar molt negatiu… Però la meva mare em va dir que ho intentés, que no perdia res”, recorda el jove, que ara cursa el segon any d’un Grau Superior d’Organització i Control d’Obra Civil. El seu objectiu, el de tota la vida: “La meva meta a llarg termini sempre és ser enginyer”.

El programa MigrantUp facilita l’accés a feines i estudis d’alt valor afegit a persones migrades amb la motivació suficient i una bona base formativa. En total, la iniciativa ja ha ajudat 41 persones com en John, tot i que molts dels becats accedeixen a MigrantUp des d’altres programes de la fundació.

De la universitat al carrer

És el cas de David Fallah, un jove de Libèria que, després d’un periple per Suïssa, va acabar dormint als carrers de Barcelona. De res no va servir que aquest jove, ara de 27 anys, estigués titulat en Química al país on va néixer. Va passar un mes i mig a la intempèrie fins que un dia va topar amb una de les cases d’acollida de la fundació, les BACStation. “Em van convidar a fer classes de castellà i català i vaig agafar l’oportunitat amb les dues mans”, assegura Fallah, que feia un mes i mig que no havia pogut parlar amb ningú. Aquestes classes formen part del programa Landing de BarcelonActua, que dona l’oportunitat a joves sense llar de passar unes hores al dia en un programa de formació bàsica.

Al cap d’uns mesos, Fallah també va accedir a una plaça d’allotjament fix en una de les tres BACStation que la fundació té a Barcelona. Els 46 joves que formen part del programa reben també formació contínua i acompanyament administratiu i legal. En poc temps, Fallah va començar a superar la solitud del carrer i va acabar accedint a MigrantUp i, mentre espera l’homologació del seu títol de Química, cursant un cicle superior de Dietètica i Nutrició Esportiva.

A llarg termini, Fallah vol reprendre els estudis universitaris i llicenciar-se en Farmàcia, tal com tenia previst fer a Libèria. A curt termini, el jove té un altre somni: “Vull fer les pràctiques amb l’equip de nutrició del Barça, per aprendre dels millors i donar el millor de mi”, assegura.

L’optimisme de Fallah amb el seu futur, però, no amaga la frustració que sent per no poder exercir d’allò per al que ja està preparat. “Com ha de prosperar Espanya si té professionals que ja estan a punt per aportar i no els aprofita?”, reflexiona. “Ja no és una qüestió de solidaritat, parlem d’una estratègia d’inversió en el futur del país”, continua, i sentencia: “Tenir un químic esperant un tràmit és com tenir una eina d’última generació i fer-la servir de petjapapers”.