Ousman Umar, nou patró de BarcelonActua
Quan Ousman Umar parla d'oportunitats, ho fa des de l'experiència. Empresari, escriptor i fundador de NASCO Feeding Minds, coneix de primera mà què significa arribar a un lloc desconegut i haver de construir un futur des de zero. Ara fa un pas més en el seu compromís social incorporant-se al patronat de BarcelonActua. Però, lluny de considerar-ho un reconeixement, ho viu com una oportunitat de retorn.
Què et va fer acceptar formar part del patronat de BarcelonActua?
Fa molts anys que conec BarcelonActua i he vist l'evolució del projecte. Per això, quan em van proposar formar part del patronat, ho vaig viure com un privilegi. Sempre he compartit aquesta idea d’oferir la mà a qui tens al costat. No cal anar lluny per ajudar. Tens un veí, un company, una persona que acaba d'arribar i que necessita orientació. Tu coneixes la ciutat moltíssim més que aquesta persona i pots ajudar.
Em sento un privilegiat que després de tants anys BarcelonActua m’hagi considerat per ser Patró d’aquest magnífic treball. Crec que el privilegiat soc jo.
Què és el que més t'impacta de BarcelonActua?
El compromís profund que té la Fundació.
Hi ha moltes persones que arriben a Barcelona com si fossis un peix en un desert i el que m’impacta és aquesta primera acollida, aquesta primera amistat. Aquesta primera família que et recolça, que et sents acompanyat. quan arribes i et sents completament perdut. La soledat dels primers mesos és terrible. La nostra societat ha construït un model de rebuig al desconegut.
I la filosofia de BarcelonActua es justament trencar aquesta barrera de rebuig i crear espais perquè les persones se sentin acompanyades. Tots necessitem algú que ens doni la mà en algun moment.
Parles sovint de la importància de l'idioma. Quin paper hi juga en la integració?
Per mi és fonamental. És la primera gran frontera de la integració. Molts joves arriben sense saber l’idioma i no es poden comunicar. Jo vaig aprendre català i castellà al mateix temps perquè vaig entendre que, si volia quedar-me a Catalunya el mínim que podia fer era intentar comunicar-me en català. No podia esperar que els altres aprenguessin la meva llengua.
Quan comparteixes un idioma pots crear vincles, entendre't amb els altres i començar a formar part de la societat. Sense comunicació és molt difícil construir res.
Com valores la feina que fa BarcelonActua per generar oportunitats reals?
Ser migrant no és sinònim de quedar-se amb treballs menys qualificats. I BarcelonActua encarna perfectament aquesta idea. El talent no té color ni gènere. És una qüestió d'oportunitats; no en calen dues, només una. Les oportunitats sí que depenen del codi postal on has nascut. Però el talent, no. La intel·ligència, la capacitat i la saviesa es troben a tot arreu.
Què és el més important perquè una persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida?
L’educació.
Per mi, la millor oportunitat i el millor regal que pots fer a qualsevol persona és donar-li accés a l'educació. Desbloquejar l’oportunitat de poder estudiar. Alimentar la ment és la millor inversió possible.
Què creus que hauria de saber la societat sobre els joves migrants?
Crec que la societat civil actual barcelonesa s’ha d’apropar a aquests joves i BarcelonActua ja ho està fent potenciant la creació d’espais per conèixer l’altre. Quan això passa, t’adones que no hi ha rebuig, aquests joves no venen a fer mal. Ni molt menys.
Quin missatge enviaries al voluntariat de BarcelonActua?
Agrair las seva feina. Agrair el seu magnífic treball. En una societat on la inmediatesa ha cegat la paciencia, estan regalant el més valuós que tenen: el seu temps. I això té un impacte immens.
Agrair profundament que estiguin fent l’esforç de veure que están invertint a llar plaç. Són els qui estan sembrant una de les llavors més importants de la societat.
I què els diries als joves que avui formen part de BACstation, Landing o Migrant Up?
Que aprofitin l'oportunitat. Ja han fet un esforç enorme per arribar fins aquí. Ara no poden abaixar els braços.
Estudieu. Formeu-vos. Continueu avançant. No serà fàcil, perquè molts carreguen motxilles molt pesades. Però la formació és una eina que ningú us podrà prendre mai.
Quan penses en BarcelonActua, quina imatge et ve al cap?
La d’un pont d’acollida entre la persona que arriba i la que destapa el seu potencial. Un pont entre qui arriba sense conèixer ningú, perdut i sense tenir res, i la possibilitat de poder-se integrar.
Persones que poden aportar moltíssim si els donem una oportunitat.
Ningú és capaç de fer-ho sol. Tots necessitem una empenta, una ajuda, un suport.
