"Als 16 anys vaig haver de deixar l'institut perquè la situació econòmica no era bona", admet Ahmed, alumne de Migrant Up, alhora que confessa que, tot i això, el seu únic somni era continuar estudiant. I va marxar. "Des que vaig sortir de Ghana fins que vaig arribar al centre de menors a Barcelona, vaig passar per coses que no desitjo a ningú", confessa.

"El primer que vaig dir a la meva educadora és que volia estudiar", remarca. I així ho va fer. Van preparar un pla d'estudis i va començar a cursar un PFI d'informàtica. "Al principi, va ser molt difícil perquè no parlava l'idioma, però estudiar era l'única cosa que tenia. Em podia evadir i m'obria la ment", explica. En acabar, la seva convicció ferma de voler continuar formant-se, li va permetre accedir a un grau mitjà d'informàtica.

Mentre estudiava, va complir la majoria d'edat i va haver de deixar el centre de menors. Sortosament, va poder entrar en un pis d'acollida. "Després, ja em vaig poder llogar una habitació, perquè gràcies al grau mitjà, vaig poder fer pràctiques i en acabar em van oferir una feina a l'empresa", relata Ahmed.

"Volia tornar a la comunitat tot el que m'havien donat i, com que no podia fer-ho amb diners, vaig decidir fer-ho amb afecte.", explica. Així que va començar un voluntariat acompanyant persones amb diferents capacitats. Allà, sense saber-ho, se li obririen moltes portes. I, com si es tractés de l'atzar, parlant amb uns i altres, va arribar a la Fundació BarcelonActua.

"És un espai d'oportunitats. Et donen suport perquè puguis estudiar i no t'hagis de conformar treballant del que sigui. Creuen en tu, i creuen que tots hem i podem accedir als mateixos llocs de treball", explica Ahmed recordant el camí que el va portar a BarcelonActua.

Quan va conèixer la Fundació,  tenia clar que volia cursar un grau superior de programació. "Vaig fer la preinscripció, però no sabia com me les enginyeria per fer la matrícula", admet. Però per al moment en què es va publicar la llista d'acceptats al grau, BarcelonActua ja havia decidit becar-lo. "Em van pagar la matrícula, la targeta de transport i em van assignar com a mentor al Yikai, alumne de les Beques U-BAC", relata l’Ahmed alhora que insinua entre bromes que sense les classes de repàs de l’Yikai no hagués aprovat el primer curs.

"A principi de curs vaig pensar que no aprovaria. Però el Yikai, que havia passat pel mateix, em va donar suport i abans de cada examen em trucava per explicar-me el que no entenia", explica Ahmed mentre fa broma dient que sense el Yikai no hagués aprovat el primer curs.

"Vaig a classes de 8h a 14h, treballo de 15h a 21h, i estudio a casa de 22h a 00:30h", relata. Guanya el mínim per pagar el pis, i poder prioritzar els estudis. Si alguna cosa pot definir Ahmed, sens dubte, és la seva perseverança i afany per buscar les oportunitats que de primeres no se li han donat. "Vull anar a la universitat i estudiar enginyeria informàtica", explica Ahmed. Vol estudiar i vol ocupar espais destinats a persones qualificades per demostrar que els migrants també hi poden arribar i també poden somiar amb un futur lluny dels treballs precaris que se'ls assignen fruit de la necessitat.