Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando consideraremos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí
APP ENTER
ENTRAR

He oblidat la contrasenya

ENCARA NO T'HAS REGISTRAT?

En registrar-se accepta la política d'ús així com la política de privacitat

En registrar-te acceptes la recepció d'informació rellevant de BarcelonActua

09/11/2023

Donar i rebre: El voluntariat com a motor del canvi

"No volia emigrar. Vaig veure'm obligada a deixar el meu país", afirma la Nancy. El seu primer destí va ser Saragossa, però després de viure una situació laboral d'abús i rebre una oportunitat a Barcelona, va decidir marxar i començar de zero. "Vaig venir aquí perquè una amiga de la meva germana buscava algú que cuidés de la seva filla, i m'oferia allotjament a canvi de fer-ho", relata la Nancy alhora que confessa que, tot i no tenir ingressos ni una xarxa de suport, el primer que va fer a l'arribar a Barcelona va ser buscar un lloc on poder fer voluntariat. "M'agrada ajudar encara que no tingui per a mi perquè em nodreix i em completa", afirma.

"El cosí de la noia que cuidava coneixia BarcelonActua i em va ensenyar la BAC App. Vaig veure l'activitat dels sopars a la Llar del Raval i em vaig apuntar al moment", explica la Nancy amb un somriure sincer. A Veneçuela, fins que la seva situació ho va permetre, va fer voluntariat pel seu compte repartint menjar a les persones que estaven en situació de carrer. I ara a Barcelona volia continuar fent-ho. "Faig voluntariat de cor", afirma la Nancy. Per a ella, és l'única manera de fer-ho.

I així ho va fer. Va començar com a voluntària dels sopars de la Llar del Raval els dimarts. I va acabar assistint a tots els sopars i tots els esmorzars de la setmana, alhora que preparava i repartia els lots d'aliments. Es va convertir en una peça fonamental de la Llar del Raval.

"A la Llar vaig conèixer a la Montse, la voluntària coordinadora del Cercle de Dones", explica amb un somriure tímid. La Montse li va parlar de tot l'acompanyament que es donava a les dones des de la Fundació i la va convidar a ser part de les Dones del Món.

"Acabava d'arribar a Barcelona, no tenia amics i em sentia aïllada. Per això em vaig animar a anar al Cercle de Dones", relata Nancy reconeixent que allà va poder conèixer gent nova, però també perspectives i realitats diferents. "Ara li parlo del cercle a tothom i els explico que cantem, ballem, ens expressem i gaudim, alhora que escoltem, ens donem suport i aprenem moltíssim".

Participar en el Cercle de Dones la va motivar a vincular-se de ple en el programa, començant classes de català i un curs formatiu per afavorir la seva cerca de feina. "Alhora, em vaig reunir amb l'advocat de l'Itinerari Legal i Administratiu per saber quina era l'opció més favorable per a mi, en un moment en què semblava impossible aconseguir una cita per tramitar la meva sol·licitud d'asil", explica la Nancy.

Va estar més d'un any trucant dia sí i dia també sense aconseguir que algú despenges el telèfon. "Va ser fonamental per aixecar-me tenir l'acompanyament d'una terapeuta voluntària de GRAAS. Tots els dimecres em guiava, m'escoltava i em deia les paraules indicades per controlar la meva ansietat i poder seguir amb tot aquest procés", relata la Nancy amb agraïment.

Avui dia Nancy ja ha pogut aconseguir la cita per sol·licitar el seu asil, i està esperant la resolució. I mentre ho explica, destaca que des que va començar el seu camí a BAC, cada persona li ha aportat alguna cosa per estar aquí ara. "Quan vaig arribar no tenia res. Estava en un lloc, però sense estar-hi. I ara BAC és la meva casa. És la meva família, una família plena de gent meravellosa que ha estat al 100% quan ho he necessitat i quan no", comparteix somrient amb la seva mirada.

"En un futur vull estudiar dret per seguir ajudant altres persones, per construir", afirma, i reconeix que encara té un llarg camí al davant amb totes les gestions administratives que no li permeten avançar al ritme que qualsevol desitjaria. No obstant això, ho té ben clar. "És el que vull. Aquest és el meu camí, i arribaré".